Tancar
  1. A quina edat s’ha d’iniciar un tractament d’ortodòncia?

    L’edat per iniciar un tractament d’ortodòncia depèn de cada pacient i de la mala oclusió.

    L’edat ideal per visitar per primera vegada l’especialista en ortodòncia és entre els 5 i 6 anys.

    És el moment en què es produeix l'erupció de les primeres dents definitives.

    Aquesta visita, no és per començar un tractament d’ortodòncia, sinó, simplement per fer una valoració, per veure si el pacient té una bona o mala oclusió.

    Aleshores, si el pacient ho necessita, l’especialista d’ortodòncia li explicarà quin és el moment ideal per començar el tractament.

  2. És important el que mengem per a la nostra salut bucal?

    Sí, és important tenir en compte la nostra dieta per ajudar a mantenir una bona salut bucal.

    Quan mengem, els aliments passen per la nostra boca. Aquests aliments queden agafats a la placa bacteriana (pel·lícula formada per bacteris). Aquests bacteris fan servir els sucres i midons dels aliments per produir àcids. Aquests àcids poden destruir l’esmalt de les dents i provocar càries.

    Aliments recomanables: Pa, llet, iogurts, formatges, fruites, verdures, fruits secs, carns, aus i peix.

    Aliments amb un alt nivell de sucres, que poden provocar càries: Caramels, xocolates, cereals, mel, sucs no naturals o nèctars, batuts i iogurts amb sucre, begudes carbòniques…

    La clau no és evitar menjar tots aquests aliments amb un alt nivell de sucres, sinó consumir-los amb moderació. S’ha de tenir una dieta equilibrada. I si mengem entre hores, seleccionar aquests aliments (fruites, hortalisses crues, formatges, iogurts…) Escollir aliments amb baix nivell de sucres, ja que en aquell moment del dia hi ha menor producció de saliva, en comparació amb la que es produeix durant els àpats. La saliva ens ajuda a netejar les dents i així reduir la concentració d’àcids.

    És important raspallar-se les dents tres vegades al dia amb una pasta de dents amb fluor i fer servir el fil dental.

  3. Què és una férula de descarrega?

    La fèrula és un aparell removible que està fet de material acrílic dur.

    S'ajusta a les superfícies oclusals i incisives de les dents d'una de les arcades i crea un contacte oclusal precís amb les dents de l'arcada oposada. Se li denomina comunament protector bucal, fèrula de relaxació muscular, fèrula de Michigan o fins i tot placa de descàrrega.

    Les fèrules oclusals tenen diverses funcions, una d’elles és proporcionar, temporalment, una posició de l'articulació temporomandibular més estable. També es poden fer servir per introduir un estat oclusal òptim que reorganitzi l'activitat reflexa neuromuscular, que reduirà a la vegada l'activitat muscular anormal i fomentarà una funció muscular més normal. Les fèrula oclusals també es fan servir per protegir les dents i les estructures de suport de forces anormals que puguin alterar i / o desgastar les dents.

    La fèrula de relaxació muscular es col·loca, generalment, en el maxil·lar superior i proporciona una relació oclusal considerada òptima per al pacient. Quan està col·locada, els còndils es troben en la seva posició musculoesquelèticament més estable, al mateix temps que les dents presenten un contacte uniforme i simultani.

  4. Per a què serveixen els implants dentals?

    Els implants dentals són unes fixacions de titani que s'insereixen en els maxil·lars i que serveixen per a subjectar ja sigui una corona unitària o bé una restauració de diverses dents.

    Els implants dentals s'han de col·locar en els maxil·lars en una posició similar a la que tenien les arrels de les dents.

    Es tracta d'una intervenció quirúrgica ambulatòria que es pot realitzar amb anestèsia local a la mateixa clínica dental en la majoria dels casos.

    Un cop col·locats els implants s'ha d'esperar un cert temps abans de connectar la pròtesi, és el que anomenem període de cicatrització. Aquest període varia de 2 a 4 mesos, temps durant el qual el pacient porta una pròtesi provisional.

    Un cop col·locada la pròtesis definitiva, el pacient podrà realitzar la mateixa funció que realitzava amb les seves dents naturals.

    Un cop finalitzat el tractament, el pacient haurà d'acudir a visites de control periòdiques en les quals es verifica el correcte manteniment de les pròtesis.

  5. Què fer davant d’un flegmó dental?

    Un flegmó és una infecció d'origen dental que clínicament ve representada per una tumefacció intrabucal dolorosa a la palpació.

    L'origen d'un flegmó pot ser una càries extensa que al principi causava dolor amb estímuls freds i / o calents que passats uns dies va deixar de molestar simplement perquè la dent en qüestió va perdre la vitalitat polpar. El resultat d'aquest procés no és més que una necrosi o mort polpar en què tenim l'interior de la dent ple de bacteris.

    Aquests bacteris recorren l'interior de les arrels dentals i en arribar a la punta o àpex dental, proliferen en l'os alveolar circumdant. Els símptomes són dolor al mastegar, sensació de dent llarga i dolor espontani més o menys intens. Un cop la infecció s’ha disseminat per l'os alveolar provoca el procés inflamatori aleshores la infecció passa als teixits tous intrabucals donant lloc a un flegmó.

    El tractament d'un flegmó consisteix en l'obertura cameral de la dent en qüestió i la desinfecció local. Amb l'entrada d'oxigen mitjançant aquest acte es realitza un canvi en la flora bacteriana, i s’eliminen els bacteris anaerobis fet que conjuntament amb l’adequat tractament farmacològic, afavorirà la curació.

  6. S’han de tractar les dents temporals?

    Sí, s’han de tractar.

    Les dents temporals o dents de llet són molt importants en el desenvolupament dels nens. La pèrdua d’una dent temporal, suposa per als nens una dificultat a l’hora de mossegar, hi ha una pèrdua d’espai per a les dents permanents, problemes de fonètica i estètica.

    L’objectiu principal és mantenir les dents de llet el major temps possible, i en bones condicions, és a dir sense càries.

    Per aquest motiu si els nens presenten alguna o diverses càries és necessari tractar les dents de llet.

    Hi ha diferents tipus de tractaments: Obturacions, tractaments de polpes, fluoritzacions, fundes metàl·liques, extraccions i mantenidors d’espai (després de les extraccions).

    El millor tractament és la prevenció, i visitar una o dues vegades l’any l’odontopediatre.

  7. Perjudica el tabac a les genives?

    El tabac és un dels factors de risc més important en el desenvolupament de la periodontitis i en modificar la resposta al tractament periodontal.
 Els estudis demostren que el consum de tabac incrementa la severitat de la periodontitis, tant en la profunditat de sondatge com en el nivell d'inserció clínica independentment de l'estat de la higiene oral. El consum de tabac incrementa en 2,8 vegades el risc de patir malaltia periodontal severa, en comparació amb els no fumadors, independentment dels efectes produïts pel càlcul i la placa dental. L'efecte negatiu del tabac sobre el periodont és acumulatiu i dependent de la dosi, a major nombre de cigarrets/dia i a més temps de consum de tabac, major serà la severitat del nivell de pèrdua d'inserció.

    Una relació similar de dosi-resposta s'ha vist entre la quantitat de cigarrets fumats i la severitat de la pèrdua d'os alveolar. El consum de tabac (cigars, pipa, etc) augmenta el risc de pèrdua de dents en un 70%, igual que el risc de ser totalment edentat. El tabac té efecte tant a nivell sistèmic com a nivell local. A nivell sistèmic té un efecte immunosupressor en l'hoste, permetent que els bacteris periodontals puguin escapar de la defensa de l'hoste i establir-se. També causa una vasocontricció perifèrica i isquèmia local que afavoreix el desenvolupament de la malaltia periodontal.

    A nivell local, es troben majors nivells de placa dental i càlcul, afavorint el creixement de patògens periodontals que en fumadors augmenta amb el nombre de cigarrets fumats al dia. Trobem una major inflamació en fumadors en comparació amb els no fumadors, independentment de la condició periodontal. Fumar augmenta la pèrdua d'inserció en el costat palatí de dents superiors i en les zones mandibulars anteriors. (McGuire. 1991). Els fumadors presenten una cicatrització lenta de ferides.

    En quant a la resposta al tractament de la malatia periodontal, el tabac té un efecte negatiu en totes les formes de tractament amb pitjor pronòstic a curt i a llarg termini. La probabilitat de millorar el pronòstic de les dents després del tractament disminueix un 60% respecte als no fumadors. (Haffajee & Socransky . 2001). Els fumadors tenen 3 vegades més risc de perdre les dents després de la teràpia periodontal vers els no fumadors. (McGuire & Nunn. 1999).

    El cessament de l'hàbit del tabaquisme és beneficiós per a la salut periodontal.

    La condició del tabaquisme s’hauria de considerar en el diagnòstic, pronòstic i pla de tractament del pacient periodontal i programar estratègies per recomanar el cessament de l'hàbit durant el tractament.

  8. Per què sagnen les genives?

    El sagnat gingival, espontani o pel raspallat dental, és una conseqüència de la inflamació periodontal.

    El reconeixement de la inflamació gingival és una habilitat bàsica que es requereix per detectar teixits periodontals infectats. Quan els patògens periodontals colonitzen suficients localitzacions subgingivals, clínicament s’observa una resposta. Aquests llocs infectats es caracteritzen per presentar un o més dels quatre signes comuns de la inflamació gingival:

    1. Canvi de color
    2. Edema (inflamació)
    3. Sagnat al sondatge
    4. Fluid crevicular gingival o traspuat

    Estudis clàssics com els de Löe al 1965 (Gingivitis experimental in man) demostren que la supressió dels hàbits d’higiene oral provoca una acumulació ràpida de grans dipòsits de placa bacteriana, el que provoca una gran inflamació dels teixits peridontals. Aquesta inflamació es tradueix en gingivitis. El temps necessari per desenvolupar-la varia d’un individu a un altre. En aquest estudi molts dels participants presentaven gingivitis després de 10 dies, però la majoria necessitava de 15 a 21 dies.

    La presència o absència de sagnat al sondatge està associat al risc de progressió de la periodontitis. Per exemple, pacients que ja s’han tractat i que estan en un programa de manteniment, la contínua absència de sagnat al sondatge és un excel·lent predictor d’estabilitat periodontal. Moltes vegades, però, la presència de sagnat no està fortament relacionada amb la progressió de la periodontitis. En canvi, llocs on hi ha sagnat en cada visita de manteniment, presenten un major risc de progressió que no els llocs que sagnen ocasionalment.

  9. Es poden blanquejar les dents?

    Al llarg de la vida, les dents van canviant de color amb el contacte de certs aliments, begudes (vi, cafè, te) i el tabac.

    Quan som nens tenim les dents més blanques i a mesura que anem creixent poden canviar de color.

    Amb l’ajut de diferents tècniques blanquejants es pot recuperar la claredat de les dents.

    El sistema més comú és la utilització del peròxid de carbamida o peròxid d’hidrogen.

    Aquesta tècnica s’aplica a la clínica mitjançant gels activats per diferents tipus de llum (làser, plasma, llum freda...). Això va acompanyat d’un tractament ambulatori.

    Aquests tractaments duren entre sis mesos i un any depenent dels hàbits de cadascú. Passat aquest període és necessari, de tant en tant, fer un reforç del tractament.

    El blanqueig dental està científicament provat i es pot portar a terme sense cap problema, sempre que sigui sota control d’un professional.

    En alguns casos pot produir-se alguna sensibilitat que amb el temps desapareix.

    No és aconsellable en dones embarassades ni en nens.

  10. És important l’ortodòncia en adults?

    Sí que és important, i és possible el tractament d’ortodòncia en pacients adults.

    Cada vegada tractem més pacients adults a la nostra consulta, i per això disposem de tècniques i aparells que donen confort i una major estètica.

    Aquesta tecnologia ens ajuda a millorar l’estètica, poder evitar el desgast dentari que provoca una mala oclusió i evitar problemes de geniva i pèrdua d’os.

    Gràcies a l’ortodòncia, en adults podem aconseguir una bona oclusió de les dents ja sigui per a futures rehabilitacions o col·locació d’implants en posició correcta.

  11. Que fer davant de un traumatisme dental?

    Les lesions traumàtiques dentals es produeixen generalment en els infants i els joves adults. En un estudi recent s’ha vist que el 25% dels nens en edat escolar van patir un traumatisme dental (la luxació va ser l’accident mes freqüent) i el 33% d’adults joves ho van fer abans dels 19 anys i en dentició permanent (la fractura coronària va ser l’accident mes freqüent).

    El primer que s’ha de fer en cas d’un traumatisme dentoalveolar és rentar la cara amb aigua i sabó (neutre) o amb sèrum fisiològic per visualitzar correctament l’abast de les lesions.

    Examinar la cara, els llavis i l’interior de la boca per detectar possibles lesions de teixits tous.

    Palpar l’esquelet facial buscant signes de fractures i verificar que a l’hora de tancar la boca tot encaixi correctament.

    Inspeccionar les dents buscant posicions anormals, mobilitat o respostes doloroses al tacte.

    Si es tracta d’una dent fracturada, s’ha de recollir el tros o trossets ja que de vegades es poden enganxar.

    Si la dent traumatitzada ha sigut expulsada fora de la boca i si es tracta d’una dent definitiva s’ha d’agafar la dent per la corona, rentar-la en el cas que sigui bruta però sense rascar l’arrel, i procedir a recol·locar-la dins de l’alvèol i tancar la boca mossegant una gassa o un mocador.

    Si l’estat del pacient no permet aquesta acció, s’ha de conservar la dent en sèrum fisiològic, llet o dins de la boca (entre les dents i la galta) i acudir immediatament a un dentista ja que l’èxit del tractament depèn en gran part del temps que la dent hagi estat fora de l’alvèol.

    Mai s’han de reimplantar dents de llet.

    Després de qualsevol d’aquests actes cal acudir a un dentista ja que s’han de fer proves complementàries (radiografies, test de vitalitat…).

    S’han de fer controls al primer mes, als tres mesos, als sis mesos als nou mesos i a l’any desprès de l’accident.

  12. Es necessari treure els queixals del seny?

    Els queixals del seny o tercers molars són els queixals que més freqüentment donen problemes a la boca. Aquests queixals surten normalment entre els 16 i 20 anys, encara que, en alguns pacients amb maxil·lars petits, aquests queixals no tenen suficient espai i aquesta situació sol causar problemes.

    Si el queixal del seny està bloquejat en els maxil·lars, diem que està impactat. Aquest queixal, pot estar parcialment o completament impactat i sol causar problemes com dolor, infecció, danys a les dents adjacents i a vegades ser l’origen de quists o tumors.

    Amb l’extracció dels queixals del seny eliminarem tots aquests problemes.

    La intervenció es realitza amb anestèsia local i la recuperació per poder realitzar l’activitat normal acostuma a ser de pocs dies, encara que dependrà de la severitat del procediment i de l’edat del pacient.